Els nostres temes

Aquí us deixem amb alguns dels nostres temes que hem composat conjuntament. Són cançons que engloben diferents estils i que intenten explicar situacions, il·lusions i moure i arribar a la gent que ens escolta.

NO VOLIS SOL

Música: Esteve Bosch  -/- Lletra: Esteve Bosch i Marta Marcén.

L’Esteve juga amb les seves nebodes. Toca la guitarra mentre elles tanquen els ulls i s’imaginen que volen, que respiren sota l’aigua, que la pluja és de colors…

Aquesta cançó tracta sobre totes aquelles coses que a vegades imaginem quan tanquem els ulls i que potser trobem irrealitzables, impossibles… Projectes, il·lusions, somnis que en moltes ocasions ni ens plantegem a fer realitat perquè la por o l’entorn ens immobilitzen. Però si obrim els ulls ens n’adonarem que potser no estan tan lluny com semblava… Ho vols intentar?? Fes-ho, però no volis sol…

JO SÓC FELIÇ

Música: Esteve Bosch  -/- Lletra: Esteve Bosch i Marta Marcén.

Argentina, novembre de 2013. L’Esteve és feliç, agafa la guitarra i improvisa una rumba…

L’estiu, el moment de l’any quan la vida és a fora, quan la llum i l’energia, l’alegria, la música, els amics i els enamoraments són la constant del dia a dia, quan les oportunitats surten a cada cantonada i els problemes passen de llarg. No hi ha millor representació d’aquest sentiment de llibertat i felicitat que una rumba… A ser feliç!

RESPIRA

Música i lletra: Marta Marcén -/- Arranjaments: Esteve Bosch i Marta Marcén

Senegal, abril de 2015. La Marta fa mesos que és lluny de casa. Amb el temps i la distància les coses es veuen tan clares que espanta.

A vegades l’angoixa t’oprimeix de tal manera que no pots ni respirar. La metàfora es converteix en realitat i els pulmons no se t’obren, no passa l’aire més que en petites dosis accelerades. Pots sentir el dolor d’unes cordes imaginàries que t’apreten el pit. En aquests moments l’únic que pots fer és intentar asserenar-te i respirar. Només respirar. Deixar la ment en blanc, transportar-te a un lloc tranquil i solitari. No necessites solucions ni consol, només respirar.

Deixa un comentari