He cantat tota la vida. És la típica frase que he sentit als concursants dels talent shows i que gairebé em fa vergonya dir. Però és certa. Amb 3 anys demanava el pa amb melmelada del berenar cantant, mentre em gravava amb el millor regal de reis possible: un radiocasset amb micro.
Quan vaig ser més gran vaig començar a tocar el piano, però no va ser fins que el meu germà va començar a tocar la guitarra que vaig descobrir un univers que em va atrapar. Poder portar la música a tot arreu era un recurs perfecte per fer ambient! A les excursions amb el casal, a les celebracions familiars, als sopars amb els amics…
Mai m’he dedicat professionalment a cantar, però mai he deixat de fer-ho. He format part durant molts anys del grup de cantors de Sant Josep, on anava al casal. Va ser a partir de la proposta d’agafar el relleu de la batuta del grup que vaig començar a formar-me en direcció coral i l’any 2003 em vaig aventurar a fundar i co-dirigir la coral infantil Allegro. Paral·lelament a totes aquestes activitats he format part de corals més consolidades, com la Coral d’Arquitectura de la UPC i la Coral Laetare de Pineda de Mar.
Una cosa porta a l’altra, i el món de l’esplai, que reivindico sempre que puc, em va portar al voluntariat internacional. Va començar amb un intercanvi de monitors a Brasil l’any 2010 i va continuar a Etiòpia l’any següent. El 2014 vaig fer el meu primer llarg viatge, a Senegal, i em va enganxar definitivament. Un els millors records que en tinc és la gravació d’una versió del Boig per tu de Sau que vaig fer amb el meu “germà” i raper senegalès, en Pierre, i el seu company Cale, en un estudi de Dakar que semblava una caixa de mistos.
Així doncs, la música no ha sigut la meva activitat principal però sense cap mena de dubte puc afirmar que ha sigut l’eix vertebrador que ha donat sentit i intensitat a les experiències que he anat acumulant al llarg dels anys. Suposa un vehicle d’expressió en el que em sento estranyament còmode a l’hora de trencar barreres. Com a eina de joc, de coneixença, per crear vincles i per enfortir-los….
El que sí que és la meva activitat professional és l’arquitectura. I he aconseguit fusionar-la amb l’altra gran passió: conèixer món. Des de l’any 2013 participo en projectes de cooperació com arquitecta però no ha sigut fins aquest any que, juntament amb quatre arquitectes més, he format l’associació BEYArK. És una aventura que tot just comença, encara que portem molt temps covant-la, però que m’il·lusiona i em fa creure que potser sí que, com a Ushuaia, tot és possible!